Ja ho veieu que sóc una dona viatgera, encara que de vegades m'arrossegui més morta que no pas viva.
Hi he anat acompanyant el grup d'alumnes de francès perquè ja fa molt temps que el professor de francès m'ho va demanar i m'hi vaig comprometre.
Dijous 19 de maig, d'hora, quasi a punta de dia, vam marxar cap a Coulliure. Vam visitar el cementiri on hi ha la tomba de Machado i on li vam retre un petit homenatge. Els alumnes del conservatori Bernat Martinez i l'Oscar Montes ens van oferir un concert en directe mentre els de primer recitaven Las Moscas, els de segon van llegir Caminante no hay camino i per últim els de tercer van recitar de memòria - es mereixen nota Cum Laude- el Retrato. Seguidament vam oferir un ram amb tres roses vermelles acompanyat d'una dedicatòria. Després ens en vam anar cap al Castell Reial de Coulliure, molt vincula al casal dels reis de Catalunya, moment en que la vila va viure els moments d'eufòria econòmica més grans. La guia très doucement va explicar també els vincles de la vila amb la monarquia hispànica i el final trist del Tractat dels pIrineus que va suposar perdre la Catalunya Nord, a partir d'ara annexionada ja a França. Com que era l'època del Rei Sol, el senyor Vauban li va donar el segell característic amb les fortificacions estrellades que tant li agradaven. Coulliure al maig és una meravella, no hi ha gent, tot és net i polit i semblàvem uns jubilats del nord d'Europa....
Cap al migdia vam agafar l'autocar i cap a Perpignan falta gent. Aprofitant l'avinentesa cultural vam delectar els nostres alumnes amb bona part del poemari d'Antonio Machado cantat per Serrat. Almenys una vegada la vida hauran escoltat algun clàssic.
A Perpinyâ vam visitar el Palais des Rois de Majorque amg un guia que ens ho va fer rebé. Menys els de primer que els hi costava més, la resta ho van entendre més d'un 90%, i als de primer els hi anavem fent una traducció exprés de tant en tant.
Tercera etapa: el viatge va continuar fins Sète, la presqu'île , que està situada al voltant d'una muntanya que arriba als 180mts d'alçada, on hi ha un mirador des d'on es pot veure tot l'étang de Thau. Impressionant. I després a la recerca i captura de l'alberg, que vam trobar amb l'ajut del manual i del tom-tom. Els carrers d'aquesta ville són impossibles, amb uns pendents espectaculars... en cap cas aptes per un bus! El servei de recollida de valises et bagages de l'auberge ens va venir a buscar-les i nosaltres amb el cotxe de San Fernando vam arribar finalment, i amb la llengua a fóra a destí. A l'alberg ens van sorprendre amb la possibilitat de fer ús de la salle à manger d'été, i com si estiguéssim en una talaia a l'aire lliure teníem la ciutat als nostres peus. Rebentats per la matinada vam anar a dormir a mitjanit, i aquelles noies trepades que a les 4 encara no dormien les vam convidar a venir a dormir confortablement instal.lades a l'habitació de les profes. Finalment... Silence.
L'endemà després de deixar netes com una patena les chambres, pris le petit déjeuner i carregar les maletes a la furgoneta vam anar a agafar le bateau pour bien s'amuser en una mena de Vacaciones en el mar. Ens van sorprendre la poca alçada dels ponts de la ciutat, arran de vaixell descapotat, i l'espectacularitat dels camps de conreus d'ostres i musclos: La Conchyculture. I com que el vaixell tenia visió submarina vam poder veure els filaments de 6 mts plens d'ostres. De retorn vam poder disfrutar 45' de temps lliure pour faire des achats. I després de dinar, caretera i manta cap a Narbonne,una ciutat relativament propera i molt interessant. Per últim i abans de marxar tots van tenir une glace avec un boule. Finallement nous sommes arrivés à Terrassa à 9h du soir. Nous croyons que le voyage a été très agréable et les élèves ont eu un approchement avec la culture française. À la prochaine
Le groupe des professeurs qui ont accompagné ce grupe très sympa!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada